Qui prosperarà en el Nou Món?

Hi ha l’estès eslògan que serem tots més rics en el Nou Món. Donem-ho per bo. Però, ¿seguiran uns essent més rics que els altres? És clar. ¿Com més de rics? ¿Més o menys? ¿Es reduiran les diferències? Dit d’una altra manera ¿qui prosperarà en el Nou Món?

No ho faran, per descomptat, els brokers massa primmirats que es preocupin pels efectes de les seves inversions. Ja se sap que la gent amb dany cerebral que ocasiona un deteriorament de la capacitat d’experimentar emocions, poden realment prendre millors decisions financeres que altres persones sota certes circumstàncies. Això no penso que hagi de canviar en el Nou Món. El món serà nou, però la cobdícia és vella.

Així doncs, ¿qui prosperarà i qui no? Vegem el panorama: comunicació cervell-a-cervell amb els nostres gossos (per tant, sense necessitat de lligar-los amb llonganisses); cotxes auto-dirigits que amenacen d’enviar els conductors de camions a l’atur; programes d’ordinador que poden escriure relats periodístics dels esdeveniments esportius i de les cotitzacions d’accions. Fins i tot, ordinadors que poden puntuar exàmens de preguntes obertes amb una precisió raonable, cosa que podria revolucionar l’ensenyament. Cada vegada més, les màquines estan proporcionant no només força física, sinó també cervell.

En aquestes circumstàncies, està clar que els primers que triomfarem serem els espavilats: els que estiguem endollats a les noves tecnologies. Però no em refereixo a estar tot el dia amb l’iPhone, no. Vull dir, literalment aquells que connectem el nostre cos amb tots aquells additaments tecnològics que ens donin “super-poders”: aquells que esdevinguem “homes biònics“. De moment, podem començar per cobrir-nos amb pell biònica (que no suï, això sí).